miércoles, 15 de mayo de 2013

Restless


I, en la foscor dels nostres propis cossos, buscar la claror i escalfor que mai vam ser capaços de trobar. Imaginar que res va passar. I és que seria més fàcil, senzill, així. No vull recordar el tacte de la teva pell recorrent curiosa, al ritme dels teus dirs, la meva esquena.

Sabia que si despertava al dia següent al teu costat, tu culparies les cerveses de més que ara inundaven la teva taula, el teu terra, la teva mirada. Pero n'érem, de conscients. A cada moment. No sé què et va impulsar a tu a voler-me atrapar de nou entre els teus braços. Però jo, jo... Què va ser, la pena, la nostàlgia? La calidesa de les teves abraçades, que tant m'havia mancat? La llàstima de veure't de nou, tan oblidat? Vaig pensar que la soledat em faria forta, fins que vas trucar la meva porta.

Suposo que havíem deixat la nostra frase amb punts suspensius fins que els teus ulls, tan foscos en tota la seva blavor, van decidir fer d'aquell moment una coma més, entre tantes altres.

I tornar a la rutina, d'escapar-me a mitjanit, sense trobar-me a mi mateixa entre els solitaris carrers d'aquesta càlida ciutat, que, capritxosa, plora llàgrimes de primavera a les matinades, i em deixa sola amb els meus pensaments, desitjant, de nou, tancar els ulls i que, senzillament, tot desapareixés. Tu, jo, les nits, els dies. La foscor.



5 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. És preciós... Hi ha alguns errors com que falten lletres o n'hi hagi on no toca (errors clàssics de l'escriptura exprés). Però sincerament, m'agrada molt més així. I et diré per què: perquè en un lloc on crec que volies ficar "dits" (com a mínim ho he suposat) has ficat "dirs". I justament per això has creat una frase de la que m'he enamorat: "No vull recordar el tacte de la teva pell recorrent curiosa, al ritme dels teus dirs, la meva esquena".

    Serà una tonteria meva, però crec que la frase guanya molts significats així, i per això m'he desfet d'amor.

    Casat amb mi.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hehe sí, he fet força errors... És el que passa quan copies el text a ordinador així ràpid i no te'l revises gaire al detall abans de penjar-lo...
      Tens raó, "dirs" dóna molts significats a la frase. Per això intentaré corregir tots els errors, menys aquest (perquè, a més, sempre m'agrada que hi hagi algun petit error por ahí heheh)
      <3

      Eliminar
  3. Eixa fotografia és una de les meves favorites de Lost in translation, de fet tinc de foto de perfil eixe moment, i no la canvie perquè és que m'encanta, me la vaig posar a un moment que em sentia molt Charlotte, molt com la protagonista, i ja la tinc sempre.
    Preciós el text, m'encanta el que descrius al final de la ciutat, i aquesta frase: "fins que els teus ulls, tan foscos en tota la seva blavor", el que dius de tan foscos en la blavor, m'ha encantat.

    un petó i thanks per passar-te pel blog! ^^

    http://daughterofsohoriots.blogspot.com.es/

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si et sóc sincera, la frase de "...tan foscos en tota la seva blavor" també és una de les meves rpeferides d'aquest text.
      Merci a tu per passar-te pel meu blog! :)

      Eliminar