domingo, 7 de octubre de 2012

L'agost de la tardor

Ja és fosc, perquè és l'agost. L'agost de la tardor.
Les paraules floten en l'aire pero ningú no les pronuncia.
Sentim aquesta estranya força encongint-nos el cor i no podem respirar res més que bombolles de silenci.
Puc mirar-te als ulls?
M'aixecaria d'aquest llit que em té presonera i ballaria tota la tarda al teu costat.
T'agafo de les mans, em balles un swing. Aconsegueixo que somriguis en aquesta foscor d'agost, agost de fulles marrons al carrer.
Les cames es mouen, els braços volen i els centímetres s'acurten. M'abraces des de l'altra punta de l'habitació en sentir les meves efímeres rialles de ballarina.
En aquesta calor em trauries la roba amb els ulls i els llençols ens farien de vestit, mentre ballem, ballem el teu swing.

Em passaria la vida ballant al teu costat.


No hay comentarios:

Publicar un comentario