Potser no ho entendràs. Que avui, aquesta nit, podria ser més que la teva amant.
Els meus dits juguen amb el teu rostre afaitat. Somrius, mig adormit. Les meves pestanyes t'han fet pessigolles a les galtes.
M'agrada que t'adormis així, entre els meus braços i amb els meus cabells, foscos com el cel, sobre el teu pit. Sovint et miro mentre somies. La teva respiració es torna melòdica i profunda, com un himne poètic a la nit.
Les teves mans tenen tatuades mil i unes aventures. Qui ets, com eres. Qui seràs, qui esdevindràs. Al meu llit sempre ets un llibre obert a mitjanit. I si tu poguessis mirar enrere, al meu passat, potser sabries qui sóc. Jo mai t'ho diré. Els teus petons són més dolços que les meves paraules.
La nit és freda i la teva pell m'escalfa. És possible tenir-te aquí, sota el meu cos, i alhora trobar-te tan lluny del meu costat?
Tan debò poguessis veure't des dels meus ulls, entendre que ets tot allò que sempre he volgut ser. Lliure, valent, etern viatger. La teva respiració fa olor a fred nòrdic, els teus ulls reflecteixen la calidesa australiana. M'arrapo al teu braç. El teu cor batega fort. Respiro profundament... I obro els ulls.
No, no hi ets.
Potser no ho entendràs, però et trobo a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario