viernes, 25 de octubre de 2013

Breus diumenges de sol

La gespa té una textura diferent quan sobre ella resten els cossos joves, tranquils, despreocupats, de la gent que t'estimes.
El temps, les distàncies, els insectes que et mosseguen els peus, les obligacions, el demà... tot queda en un segon pla. Només vols sentir l'escassa escalfor del sol atravessar els teus pantalons d'hivern i romandre sota un cel infinit d'hores interminables.
La vida està feta de moments. Moments sota el sol, sota els núvols, sota la pluja. Potser també sota la neu. Tot el que queda entremig s'esborra. Aquests són els moments pels que cal recordar que hem de seguir endavant.
Som mortals convertits en déus durant petits instants que consumeixen la nostra juventut a base de imperceptibles somriures.

Ànimes compenetrades pels rajos del tímid sol, els núvols de tardor, les formigues amagades entre els nostres cabells. Res seria el que és en aquest instant si haguéssim pres qualsevol altra decisió.
No, mai vaig creure en el destí.

No hay comentarios:

Publicar un comentario